Aquest far va ser projectat per Emili Pou, que va dissenyar i va projectar a més, els fars de "Sa Farola" i "Cap d'Artrutx", que actualment segueixen en funcionament.
La seva construcció i l'aprovació del projecte van començar en 1856 i quatre anys després es va celebrar la seva inauguració. Abans que tingués lloc aquest últim fet, en el transcurs de la construcció, cal destacar que, el 13 d'abril de 1857, el vaixell que transportava als treballadors va naufragar, i d'aquest naufragi va morir un treballador per ofegament... Aquest va ser el primer fet rellevant del far i la seva construcció, ja que suposava un gran perill i esforç construir un far fora de la costa.
El far de l'Illa de l'Aire, presenta una torre de bandes blanques i negres horitzontals i amb una casa blanca que antigament era perquè convisquessin les tres famílies dels encarregats del far. Té un abast de 18 milles nàutiques i té una altura de 53 metres sobre el nivell del mar.
Posteriorment durant els pròxims anys, aquest far va ser sofrint canvis, per exemple en els sistemes d'il·luminació del far, que van ser canviant segons els avanços que es produïen en cada època. El far de l'Illa de l'Aire, comptava amb un llum d'oli que va ser substituïda en 1911 per un altre llum de petroli, disposa d'una escala de caragol de 165 esglaons. En 1957 es va canviar la llanterna del far per una altra llanterna aeromarítima més moderna i 8 anys després es va modificar la instal·lació òptica-lluminosa.
En 1974 es va modificar el sistema de funcionament de petroli, per muntar una de tipus gas, la qual cosa 2 anys després va permetre retirar el manteniment permanent del far. Avui dia gaudeix d'un sistema d'alimentació fotovoltaica i motors que accionen l'òptica per al seu correcte funcionament.
Referent al manteniment del far hi ha una anècdota que explica que, en aquest petit illot d'uns 1,2 quilòmetres, amb una amplària d'aproximadament 300 metres i amb una altura de 15 metres, durant l'etapa de manteniment permanent del far, convivien els 3 encarregats del manteniment del far i les seves famílies. Aquesta convivència en moltes ocasions vivia moments tibants entre les famílies, i moltes vegades acabaven en disputes i baralles, la qual cosa és normal, ja que es trobaven en un illot petit, amb el mateix treball i no hi havia forma de perdre's de vista durant una estona si tenien una baralla.
Únicament podem arribar a l'Illa de l'Aire mitjançant una embarcació. El punt més proper que podem proporcionar, seria la petita urbanització de Punta Prima.
Posarem de punt de referència a Maó, a partir d'aquí hem de prendre, la via ronda de Maó que envolta en gran parteix la població, i sortir per la rotonda de l'hospital Mateu Orfila, en direcció a Sant Luis. Una vegada arribem a Sant Lluís, seguim la carretera major del poble i quan arribem a una rotonda amb un cartell que posa "plaça de sa pau" prenem la sortida que té els senyals de "Alcalfar", "Biniancolla", "Punta Prima" i "S'Algar", aquesta carretera aquesta catalogada com "Me-8", i l'hem de seguir fins a un encreuament amb rotonda i prendre el camí sud, que està amb "Punta Prima" i "Biniancolla". Seguim tot recte aquest camí fins a arribar a una bifurcació de la carretera, per la qual hem de seguir en direcció Punta Prima, que és la carretera de l'esquerra. Seguint el camí arribarem a la urbanització de Punta Prima, i pel mateix carrer en la qual entrem al poble, arribem a la platja.
A partir d'aquest punt necessitéssiu una embarcació per arribar a l'illa.