És potser la població més blanca entre les blanquíssimes poblacions menorquines. És un llegat de la dominació francesa sota Lluís XV. Segons resa la inscripció de la façana del grandiós temple neoclàssic sota els escuts del rei de França, del governador comte de Lannion i l'intendent Causen, els francesos li van dedicar aquest temple a Sant Lluís l'any 1762.
La terrassa de la població és de carrers rectes tirades a cordill. A la principal trobareu les torres de diversos molins de vent, encara que alguns desproveïts d'aspa. Tampoc falten casetes de harmoniós estil francès. Al terme de Sant Lluís a més de diverses torres de defensa antigues, hi ha diversos masos molt típics com Torret i en el seu litoral modernes urbanitzacions molt freqüentades pels turistes: Punta Prima, Alcaufar i Binibeca, on s'ha construït recentment una diminuta aldea típica.
