El segle XX a Menorca

Història de Menorca

En 1898 la pèrdua de Cuba per Espanya suposa un dur cop per a la indústria del calçat menorquí. Es produeix un període de crisi industrial que culmina amb les massives emigracions de 1906, "s'any de sa fam", a Cuba, a Còrdova d'Argentina i a Montevideo.

Durant la guerra civil espanyola (1936-39), Menorca va quedar sota influència republicana, signe polític dominant en les eleccions de 1931. Es cremen i destrueixen nombroses obres d'art procedents de palaus i esglésies, i són afusellats els militars relacionats amb la revolta i alguns alts comandaments. Les tropes franquistes no entren a la illa fins a febrer de 1939, després del que es repeteixen els afusellaments i empresonaments en La Mola.

Fortalesa de Isable II (La Mola)

Fortalesa de Isable II (La Mola) - Font d'imatge: commons.wikimedia.org

Des de 1983, l'illa gaudeix d'un estatut d'autonomia, amb un Consell Insular com a òrgan de govern local.

Menorca, malgrat ser destinació vacacional des dels anys seixanta, ha intentat mantenir els altres sectors econòmics, amb una important indústria formatgera, així com un sector de calçat i bisutería de gran importància en l'economia insular.

El turisme de masses va arribar més tard que a Mallorca i Eivissa, i per llavors ja hi havia una conscienciació social que no va permetre les barbaritats urbanístiques que es van cometre en els principis del turisme a les illes veïnes.

L'entrada dels noranta i el reajustament econòmic davant la CEE va originar la crisi de la petita indústria menorquina. La bijuteria i el calçat van baixar de facturació, i empreses insígnia com Gelats La Menorquina o fins i tot El Caseriu van acabar sent venudes a multinacionals.

L'aprovació pel Parlament balear de la Llei de Protecció d'Espais Naturals de 1991 va suposar la garantia que grans zones encara intactes de Menorca quedin definitivament a resguard d'una explotació urbanística.

Queso de Mahón - Menorca

Formatge de Maó - Menorca

Actualment el turisme és el gran motor de l'economia insular, encara que el calçat i la bijuteria s'han rellançat millorant el disseny i explorant nous mercats en l'àmbit internacional. El Formatge Maó-Menorca (denominació d'origen) i El Caseriu (la seva seu principal està a la illa) mantenen el sector primari, encara que no sense dificultats ja que en els últims anys s'han abandonat molts llocs (granges).

El 7 d'octubre de 1993 l'Illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Això significa un reconeixement als singulars valors i característiques mediambientals de la illa, que aglutina la major part dels ecosistemes mediterranis i a més conserva un ric patrimoni artístic i cultural.