Prehistòria i cultura talayotica a Menorca

Història de Menorca

Entrada a un poblat Talaiòtic de Menorca

Entrada a un poblat Talaiòtic de Menorca

Menorca ha estat habitada des de temps remots, però per la seva condició d'insularitat no és probable que els vestigis humans de Menorca es remuntin més enllà de finals del Neolític.

Encara que apareixen interrogants entorn d'aquesta àmplia època, es poden distingir com tres etapes en la nostra prehistòria insular:

Una primera molt fosca alguna cosa semblant a la cultura del Argar del Sud-est espanyol i les restes del qual han de buscar-se en les més antigues coves d'habitació.

La segona, els monuments característics de la qual són les navetes d'enterrament i similars.

La talayótica (la de més relleu a Balears: Mallorca i Menorca), amb amplis poblats i peculiars monuments ciclópics de pedres sense argamassa i poc escalabornades

Coves d'habitació i enterrament

Les hi ha en gran quantitat a Menorca, aïllades o en conjunts, sobretot en els penyals dels barrancs o en els penya-segats de les costes. La seva època d'utilització ha estat molt perllongada aconseguint temps plenament històrics i la seva tipologia és molt variada, però tenen certes característiques comunes molt difoses, com són les seves columnes, diversos nivells en el seu pis, multiplicitat d'ambients semicirculars, etc.

Són imponents els conjunts de Cales Coves, FormaSón Morell Són Bou que concorden esplèndidament amb el paisatge i la lluminositat mediterrània. Recents estudis han precisat que les coves amb obertura rectangular pertanyen en general a l'Edat de Ferro, mentre que les que la tenen semicircular són de l'Edat de Bronze. Entre les coves de Son Morell es troba una que la seva part davantera ostenta una cuidada ornamentació i un portal adintelat amb clares reminiscències orientals.

Coves funeràries de Cales Coves

Coves funeràries de Cales Coves - Font de imatge: www.menorcatalayotica.info

Navetes funeràries

Les navetes són monuments sepulcrals, osseres col·lectives, que en el seu interior presenten una configuració molt uniforme, mentre que en l'exterior adquireixen diversos aspectes assemblant-se de vegades a una nau invertida, del que prové el seu nom, encara que aquesta forma no és intencionada.
Són construccions aïllades d'un aparell molt cuidat, amb una avantcambra i de vegades amb una altra càmera superior, que potser servís de "descarnadero". Acaben en absis i tenen la façana lleugerament corbada. Quan estan ben conservades o s'han pogut recompondre són molt evocadores. El màxim exponent és la Naveta dels Tudons, prop de Ciutadella i en perfecte estat de conservació. Es conten en total a Menorca unes quaranta-cinc navetes, sent les més notables després de la citada, les de Rafal Rubí, Biniac i Llumena.

Naveta d'Es Tudons

Naveta d'Es Tudons - Font de imatge: www.menorcatalayotica.info

La cultura talaiótica

El desenvolupament dels poblats talaiòtics és posterior al món de les navetes, però va poder coexistir amb ell cert temps. La cultura dels talaiots és pròpia de Mallorca i Menorca, encara que presenta semblances i parentius amb les altres cultures insulars mediterrànies, especialment amb la de Sardenya. Els talaiots són com unes àmplies torres troncocòniques, massisses o amb una petita càmera interior que es troben aïllats o en conjunts i en relació amb les restes de poblats. Sobre la seva funció s'ha discutit molt i és difícil determinar-la, ja que no es conserven íntegres en cap cas. Pot tractar-se de torres de vigilància que alhora tinguessin una finalitat funerària, però sembla més probable que anessin el nucli dels habitatges dels caps i principals de tribu, les dependències de la qual de les quals es veuen encara restes estaven en el cim del talaiot i en els seus contorns. És possible que avui estiguem designant com talaiots a restes de construccions de molt diverses característiques i finalitats, que per estar molt degradats no podem apreciar amb suficient exactitud. La majoria són de planta circular, però els cal la tenen oval o quadrangular. Alguns són escalonats o tenen rampes exteriors, i en total són més de 200 els encara existents a Menorca.

La "Taula" és el monument més característic de l'arqueologia menorquina, ja que no existeix fora de l'illa. Consisteix en una gran pedra tallada, clavada en el sòl i rematada amb una altra semblant en posició horitzontal, que formen una figura semblant a la lletra T majúscula. Set taules es conserven íntegres i més de vint incompletes. Sempre apareixen enmig d'un recinte format per grans pedres, algunes de les quals conserven el seu capitell. Això ha induït a molts arqueòlegs a pensar que la Taula sigui el suport central d'un edifici, mentre que altres especialistes estimen que la Taula té una finalitat merament simbòlica i religiosa. La mateixa perfecció del tallat, la seva situació en certs casos i la seva unicitat dins de cada poblat certifiquen aquest caràcter ritual de la Taula i tots els arqueòlegs coincideixen que la Taula i el seu recinte constitueixen el temple del poblat talaiòtic.

Taula de Torrellafuda

Taula de Torrellafuda