La corona d'Aragó a Menorca

Història de Menorca

El 22 de juny de 1343 Pere IV el Cerimoniós d'Aragó era coronat rei de Mallorca, passaven les illes al domini aragonès. No obstant això amb aquesta annexió Menorca no perdria els seus privilegis, confirmant-ho el monarca per real ordre de 9 de juliol de 1343.

Pere el Cerimoniós és el primer a donar el títol de governador a la primera autoritat de Menorca ("portantveus"). Durant el seu mandat, el governador resta obligat a residir personalment a la illa. La primitiva decisió que els governadors haguessin de ser naturals de Menorca o portar algun temps residint en ella deixa de complir-se molt ràpid, i comencen a ser designats per a tal càrrec nobles forasters.


Durant l'Edat Mitjana es produeixen picabaralles entre les poblacions de Ciutadella i de Maó, especialment per casos de jurisdicció que la General Universitat de Ciutadella exercia sobre la resta de la illa. Aquests conflictes ocasionen repetides apel·lacions davant el sobirà.

Pere IV el Cerimoniós de Aragó

Pere IV el Cerimoniós de Aragó

Cap al mateix Alfons V la glòria d'haver sol·licitat al Papa Martín V, en 1418, l'elecció del bisbat de Menorca, si bé aquesta petició no va ser atesa. L'illa va seguir depenent de la diòcesi de Mallorca.

El gana, les epidèmies, els atacs dels bandits, les amenaces dels pirates a les zones costaneres van determinar a Menorca un ràpid despoblament. Alfons V amb una disposició donada a València el 20 de gener de 1427, va manar repoblar l'illa absolent de delictes comuns a quants volguessin establir-se a Menorca. Això va donar major increment demogràfic i econòmic a la illa, però va augmentar la violència i els disturbis.

El malestar social va aconseguir el seu grau màxim en 1451-52 quan el governador Arnau de Foxà va assassinar de manera pérfida a alguns cavallers de Ciutadella, penjant després els seus cadàvers en les finestres del Real Alcázar. Els parents dels morts es van venjar degollant a dotze partidaris del governador i van bombardejar la seva residència. El rei va manar llavors com a governador a mossèn Pere de Belloch, mentre Foxà resistia des del castell de Maó. La guerra civil es va estendre per tota Menorca, dividits cavallers i poble entre una i una altra facció. L'anarquia i el desprestigio de l'autoritat es van perllongar durant el regnat de Joan II.