Història de Menorca

Cronografía

Cronologia de la Baixa Edat Mitjana

Enciclopèdia de Menorca. Tom X - pàg. 109

Any Menorca Corona d'Aragó - Regne de Mallorca Història Universal
1,212     Batalla de las Navas de Tolosa. Enfonsament del poder almohade en Al-Andalus.
1213   Mort de Pedro el Catòlic pare de Jaume I, en la batalla de Muret.  
1229   Jaume I conquereix la Ciutat de Mallorca (31/12). Concili de Toulouse i Tractat de Meaux: fi de la heretgia albigesa.
1231 Tractat de Capdepera entre els enviats de Jaume I i els notables de Manûrqa. Rendició dels últims resistents musulmans en Mallorca. Gregori IX funda la Inquisició.
1234 Cop d’estat de Sa'id ibn Ha-kam, el cual es converteix en balsas de Manûrqa.    
1235   Conquista de les Pitiuses. Incursions mongoles a Europa Oriental (1236-1242).
1256   L’Infant Jaume assumeix la senyoria de Mallorca.  
1276   Mort de Jaume I. Creació del Regne de Mallorca.  
1282 Mort de Sa'id ibn Hakam. Li succeeixes el seu fill Abú Umar Hakam.La armada d'en Pedro el Gran fa escala al port de

 

Maó de camí a Barbaria.

 Vespra Sicilianas. Pedro el Gran es anomenat rei de Sicilia. Expansió territorial del Habsburgo.
1285   L’Infant Alfons de Aragó conquista Mallorca al seu conco Jaume II. Mort de Pedro el Gran. Alfons el Liberal, nou rei de Aragó.  
1286 El rei Alfons organitza la conquista de Menorca. La armada salpa de Salou el 22/11    
1287 Alfons el Franc arriba a Menorca el 5/1.
Batalla entre l’exercit cristiano i els musulmanes menorquines 17/1.
Tractat de Sent Agayz, 21/1.
Saqueig de la illa per els cristians la expulsió de la població musulmana.
Primeres disposicions de organització institucional.
S’ inicia la colonització catalana de Menorca.		 Alfons el Franco li dona als nobles de Aragó el privilegi de la Unió.  
1291   Mort de Alfons el Liberal, el seu germá Jaume de Sicilia, conegut com Jaume II el succeeix a la corona d'Aragó. Confederació Suiza. Cau Joan de Acre, últim bastió dels creuats a Terra Santa.
1294 Santiago el Just li dona a Menorca la plena independència jurisdiccional referent a Mallorca.   Mort de Khubilai Khan. Fragmentació de l’Imperi mongol.
1295 El papa Urbano VIII disposa que Menorca sigui agregada al bisbat de Mallorca. Tractat de Anagni que resol la tornada del regne de Mallorca, inclosa la isla de Menorca , a Jaume II de Mallorca.  
1298   Jaume II de Mallorca pren possessió de les Illes Baleares.  
1301 Promulgació de la Carta de franquesa i del Pariatge i reforma del règim de propietat i dels cavallers .El rei Jaume II visita Menorca.   Bonifacio VIII promulga una bula que proclama la supremacia de la Santa Seu sobre cualsevol poder constituït. El turc Osma hi funda el Imperi Otomà.
1304 Fundació del poble de Alaior. Tractat de Agredaque fixa les fronteres entre la corona d’Aragó i Castilla.  
1309     Clemente V transllada la seu del Bisbat en Aviñón.
1311   Mort de Jaume II de Mallorca. Li succeeix el seu fill Sancho. Els almogàvers conquisten el ducat de Atenas.  
1315 Paritatge del rei Sancho que regula la distribució dels delmes entre la Corona i la Iglesia. Mort de Ramon Llull. Supresió de l’orden del Temple.
1323   Expedició catalana per ocupar Cerdeña.  
1324   Mort del rei Sancho sense descendència. Li succeeix el seu nebot Jaume III, menor de edat. El nen Felip assumeix la regència.  
1333   Greu crisis de subsistències en la Corona d’Aragó.  
1338     Dieta de Francònia que consagra la independència del Papa en el nomenament del emperador.
1339   Creixent tensió entre el regne de Mallorca i la Corona d’Aragó. Comença la Guerra dels 100 Anys entre Francia e Inglaterra.
1343 Menorca ret homenatge a Pedro el Ceremonios i el reconeix com rei. El monarca confirma els privilegis de la illa. Pedro el Ceremonios anexiona les Baleares i el Rosselló. Represalies contra els partidaris de Jaume III de Mallorca.  
1345 Primeres autoritzacions reals per tancar alqueries.    
1346 Pedro el Ceremonios institueix la taula de canvi de Ciutadella.   Victòria Anglesa en Crécy, que posa fi a les practiques de guerra feudals.
1348     L'epidèmia de pesta negra delma la població europea.
1356 A arrel de que les irregularitats en la elecció dels jurats, el rei ordena que aquets siguin escollits per el lloctinent de gobernador. El destronat Jaume III intenta recuperar el seu regne. Desprès de desembarcar en Mallorca, es derrotat per les tropes de Ceremonios a la batalla de Llucmajor. La Bula de l’Or converteix al sacre Imperi en una federació de grans cases nobiliáries.
1358 Els camperols del terme de Ciutadella reclamen un escó del jurat a la Universidad.   Revolta agrària a Francia, coneguda com la Jacquerie.
1359 Una flota castellana ataca Menorca i causa importants danysa les zones rurals.    
1363 Ordenen l'enderrocament del castell de Santa Águeda Les corts celebrades en Montsió estableixen la composició de tres membres, un per cada braç, per a la Diputació del General de Catalunya. (Generalitat).  
1365 El rei autoritza l'elecció anual, el dia de Sant Esteve, de dos síndics a la Universitat de Maó.    
1368 Primera referència a l'organització gremial dels menestrals de Ciutadella.Els sobreposats els gremis demanen participar al govern municipal.    
1369     Derrota de Pedro el Cruel de Castella a la batalla de Montiel. El rei és assassinat i Enrric II de Trastámara és proclamat rei.
1370 Pedro el Cerimoniós disposa que la jurisdicció dels plets referents al comerç ja la navegació passe als alcaldes de Ciutadella i Maó. El rei reposa el sistema de cooptación per a l'elecció dels jurats.   Ona de revoltes urbanes protagonitzades pel poble xicotet en les ciutats del nord d'Itàlia, Flandes i Anglaterra, contra els privilegis de l'oligarquia urbana i l'augment de la pressió fiscal.
1375   Tractat de Almazán.Fi de la Treva de Bruixes, que interromp guerra entre Castella i Aragó. Treva de Bruixes, que interromp transitòriament la Guerra dels Cent Anys. Treva de Bruixes, que interromp transitòriament la Guerra dels Cent Anys.
1377  El rei concedeix a la Universitat de Menorca l'exempció del delme de llana i formatge a les terres de realengo.   La seu pontifícia es trasllada d'Avinyó a Roma.
1378     Cisma d'Occident. Revolta urbana dels ciompi florentinos. Revoltes en Flandes contra els francesos.
1381     Insurrecció camperola de Wat Tyler a Anglaterra.
1386 Reforma municipal de Pedro el Cerimoniós que combinava els sistemes de cooptació i insaculació. Pacte entre Pedro el Cerimoniós i Leonor de Arborea, que posava fi a la guerra de Sardenya.  
1387   Mort de Pedro el Cerimoniós. Li succeeix el seu fill Joan el Caçador.  
1396     La victòria turca en Nicàpoli reforça la presència otomana a Europa.
1398 Reglamentació de l'elecció dels síndics de la Universitat d'Alaior.   Els Lancaster substitueixen els Plantagenet al tron d'Anglaterra.
1399 Una esquadra valencià-balear surt del port de Maó amb l'objectiu d'ocupar Bona. L'expedició va acabar en fracàs.    
1403 Reglamentació de l'elecció de síndics de la Universitat des Mercadal i Castillo de Santa Àgueda.   La Lliga hanseàtica aconsegueix el control de la ciutat de Bergen (Noruega) i exerceix el monopoli del comerç del nord d'Europa.
1410   Mort de Martí l'Humà sense hereus legítims. S'obri un plet successori entre Jaume d'Urgell i els Trastàmara.  
1412   Compromís de Casp. Entronització dels Trastàmara en la Corona d’Aragó amb en Ferrán de Antequera.  
1415     Els portuguesos conquereixen Ceuta i inicien la seua expansió per la costa africana. Condemna de Joan Huss en la foguera com a heretge.
1416   Mort de Ferrán de Antequera. Li succeeix el seu fill Alfons el Magnànim.  
1417     Acaba el Cisma d'Occident. Martí V és l'únic papa
1418 Alfons el Magnànim sol·licita al papa l'elecció d'un bisbat a Menorca, petició que no té èxit.    
1425 Disturbis a Ciutadella amb motiu de les irregularitats comeses en les eleccions dels càrrecs de la Universitat.    
1427 Concessió del privilegi de Guies que concedia l'indult a tots aquells que anaren a residir a Menorca, per a fomentar el repoblament de la illa.    
1429 El rei Alfons el Magnànim va anul·lar les eleccions de jurats a causa del frau.   Retirada anglesa d'Orleans. La guerra dels Cent Anys s'inclina del costat francés.
1433 Nomenament de Galcerán de Requesens com a governador de Menorca.   Fi de les guerres husitas en Bohèmia.
1434   Alfons el Magnànim perd la ciutat de Nàpols, que havia conquistat dos anys abans. Cosme de Médicis arriba al poder a Florència.
1439 Primera redacció de la Sentència Arbitral de Requesens, que reformava el sistema municipal de Menorca.    
1442 Confirmació de la Sentència de - Galcerán de Requesens per Alfons el Magnànim. Conquesta definitiva de Nàpols per Alfons el Magnànim.  
1450   Esclata la revolta forana de Mallorca, que es va perllongar fins a 1452, quan els forans van ser derrotats per les tropes reals de Francesc de Erill. Els Sforza aconsegueixen el poder al ducat de Milà.
1451 Accentuen les banderías a Menorca entre les famílies Parets, Sintes i Soler. El conflicte no quedaria sufocat fins a 1455 amb l'amnistia concedida pel rei.    
1453 La Universitat de Menorca obté el privilegi d'encunyar moneda, el qual va ser anul·lat poc després pels turcs (1458) per les protestes de Mallorca.   Finalitza la Guerra dels Cent Anys. Presa de Constantinoble pels turcs.
1455     Guerra de les Dues Roses a Anglaterra. Guerra civil a Castella.
1460 Fallida de la Clavaria de General a causa del fort endeutament Conveni amb els creditors de la Universitat.    
1462   Rebel·lió de Catalunya contra Joan II. Joan III, príncep de Moscòvia, es proclama tsar de totes les Rusias.
1465 Batalla entre l'exèrcit realista i els rebels pro-catalans comandats per Joan de Copons, els quals van aconseguir la victòria.    
1472 Rendició de Maó, últim bastió dels rebels. Dura repressió contra els derrotats. Menorca va quedar esgotada després de la llarga guerra. Pactes de Pedralbes que posaven fi a la guerra civil contra Joan II.