Maó

Municipis de Menorca

Maó

Diversos historiògrafs atribueixen el nom de Maó al general cartaginès Magón. Saberuts investigadors de llengües semítiques s'inclinen més aviat cap a l'etimologia "Maguen", que significa escut o protecció, per la seguretat que el port de Maó -un dels més segurs i bonics de la Mediterrània- donava a les naus de Cartago. El que si és cert, és que és un lloc on es pot passar el temps contemplant la seva bellesa i immensitat i no adonar-se'n.

Si arribeu a Menorca per mar en el creuer de nit, ho fareu pel port de Maó a l'alba. En entrar al port, apresseu a pujar a la coberta del vaixell i obriu bé els ulls. Al principi la llum encara ventafocs del alba no us deixarà sinó entreveure els contorns de l'entrada, més aviat estreta. Després la lluminositat "in crescendo" us farà distingir els severs murs de l'antic Llatzeret -teatre en altres temps de tantes tragèdies i avui dia rient lloc de vacances estivals per al personal facultatiu de l'Assegurança de malaltia-; el perfil de la fortalesa d'Isabel II (La Mola) i davant l'alegre poble pescador d'Es Castell, que té el privilegi de ser la població més oriental del territori espanyol.

Fortalesa de Isable II (La Mola)

Fortalesa de Isable II (La Mola) - Font d'imatge: commons.wikimedia.org

El rosicler de l'aurora, al reflectir-se en el mar, dóna a la naturalesa una transfiguració de bellesa que us omplirà de sorpresa. Notareu que la llisa superfície del port s'eixampla. en les seves riberes destaquen blancs i graciosos xalets. Passareu costat de la "Illa del Rei" -perquè aquí va desembarcar Alfons II d'Aragó en 1287-, anomenada també pels anglesos "The Bloody Island" ( "L'illa Sagnant"), perquè en ella van establir un hospital militar, que, tot i després de retornada Menorca a Espanya, va perdurar com a tal fins fa pocs anys. I finalment, a l'esquerra, i cap al fons del port, divisaréis, bella sota els raigs del sol matiner, encastellada en una pujada rocós, coronada de torres i cúpules dels seus temples, amb les altures de les seves moderns edificis, la ciutat de Maó.

Poc abans d'entrar cal aturar-se per poder contemplar el port i es recomana aquests tres llocs per veure-ho a la perfecció: la plaça miranda, o al costat a l'entrada de l'església de Sant Francesc, o al mirador que s'obre al fons d'una carreró, prop de l'ajuntament, que conserva el nom d'evocació medieval, de "carrer del pont del Castell", però per poder captar tota la bellesa del port de Maó, hi ha un lloc més estratègic: des del predi senyorial de Sant Antoni que es s'aixeca sobre un turó a l'altra banda del mateix port. És un edifici d'estil neoclàssic, que per la seva situació immillorable van denominar els anglesos La Qinta d'Or, "the Golden Farm", i també "The Nelson 's house", perquè aquí va passar uns dies a la fi del segle XVIII.

Maó s'assenta sobre una altura rocosa; d'aquí que siguin característiques les seves costes, algunes ben pendents, com la de Deià; una altra, la més popular i concorreguda, amb el nom de Hannover, en homenatge a la dinastia alemanya que va ocupar el tron ​​anglès quan Menorca pertanyia a Gran Bretanya.

Sir Richard Kane

Sir Richard Kane - Font d'imatge: commons.wikimedia.org

Anglaterra va deixar a Maó un segell inconfusible, des que l'any 1722 el governador Sir Richard Kane va traslladar a aquesta ciutat la capitalitat de l'illa que des de la dominació àrab tenia Ciutadella. Els funcionaris britànics van fer molt per afavorir a Maó, i els seus habitants van prosperar ràpidament, pel comerç actiu que exercien emparats pels vaixells britànics, pels diners que hi deixaven els mariners i soldats de Sa Majestat, fins i tot pel Corsari.

Així va començar una burgesia rica i influent, liberal pel contracte de moltes gents que, de passada en vaixells de totes banderes, o bé fugint de la revolució francesa primer i de les guerres napoleòniques després, van residir a la capital menorquina.

Més tard va decaure el caràcter cosmopolita de la ciutat, i pels seus carrers en costa passejaven funcionaris públics i militars -sempre ha estat Maó eminentment marcial-. Tot just tenia indústria, mentre que avui dia el seu polígon industrial és el més complet i millor disposat de l'illa. El vell Maó compta amb monuments notables.

Hi ha vestigis medievals, com el "Portal de Sant Roc", una de les antigues portes de les muralles de la ciutat, defensada per un bastió merlets, o la vetusta carreró que al costat del palau del governador Militar descendeix al port, en els arcs uns autors veuen vestigis àrabs i altres opinen que són del segle XIV.

Portal de Sant Roc

Portal de Sant Roc

La casa consistorial impressiona per la seva serenitat renaixentista del segle XVII. Un temple, de factura ogival, però planta de creu grega, i per desgràcia molt mal restaurat, a l'exterior, el l'antiga església ortodoxa dedicada a Sant Nicolau de Mira, a mitjans del segle XVIII, per la florent colònia grega d'armadors i comerciants que es van emparar en les llibertats britàniques per aconseguir un lloc per al seu culte; actualment és l'Ajuda-Parròquia de la Concepció; el seu mèrit històric és haver estat un temple grec, únic a Espanya, per les circumstàncies històriques de Menorca. Ja fora de la població, l'ermita de la verge de Gràcia, Patrona de Maó, presenta el contrast de la seva nau del segle XV amb una delicioses estatuetes de Maria i de Arcàngel Sant Gabriel, i la capella major i carmí, d'un barroc opulent . Digne d'especial menció és l'òrgan monumental de l'església parroquial de Santa Maria, construït en 1810 pel suís Kyburz; és un dels millors de la seva època.

Casa Consistorial de Maó

Casa Consistorial de Maó

Les agències turístiques no deixen mai de projectar, dins de l'espès programa d'actes, una audició del famós òrgan; i és curiós notar que mentre els melòmans es delecten amb fugues de Bach, altres menys aficionats al diví art aprofiten el estoneta de descans i la frescor del temple per escapçar un somni. Maó des del segle XVIII sent majors inquietuds intel·lectuals que la majoria de pobles de Menorca. Durant la segona dominació anglesa es va establir aquí una acadèmia que tenia cura la gramàtica i literatura catalanes, en època en què la Catalunya peninsular la llengua vernacla estava sumida en gran decadència. Homes de ciència com Dr. Mateu Orfila Rotger, famós toxicòleg i pare de la medicina legal, pintors com Pascual Calbó Caldés, naturalistes com Francisco Cardona i Orfila, músics com Jaume Alaquer i Benito Andreu, historiògrafs com D. Juan Ramis i Ramis i D. Francisco Hernández Sanz, literats, homes de la milícia i el fòrum, han estat fills de Maó i han honrat la seva població. Actualment dues entitats representen aquest moviment intel·lectual: l'Ateneu Científic, Literari i Artístic i la Casa de cultura, on hi ha el museu de Menorca, així com un bon arxiu i biblioteca.

Galeria de Maó

  • Port de Maó vist desde les altures no-movil
  • Arc de Sant Roc no-movil
  • Ajuntament de Maó no-movil
Font d'imatges: www.menorca.es

Vídeo promocional de Maó