Al segle XVIII l'illa va passar per tres períodes de domini britànic, intercalant-se una breu ocupació francesa i uns anys de reincorporació a la Corona espanyola. Tots aquests canvis van influir molt en la vida local en transformar les condicions econòmiques i fins a cert punt la mentalitat i costums illencs.
La guerra de Successió espanyola va portar una veritable guerra civil a Menorca, que va estar al principi de costat de Felip V, fins que en declarar-se Mallorca per l'Arxiduc d'Àustria (anomenat Carlos III) es van aixecar també a la nostra illa els seus partidaris. Aquests es van concentrar a Es Mercadal, sota la direcció del noble Juan Miguel Saura Morell, i amb el suport de la Universitat General es va organitzar un exèrcit de mil cinc-cents homes, que va ocupar el castell de Fornells i va assetjar el de Sant Felip, en el qual van resistir els partidaris dels Borbó sota les ordres del Governador de la illa Don Diego Leonardo Dávila.
Al cap de 3 mesos els assetjats van rebre ajuda de França, amb cinc navilis que van fondejar en el port de Maó, i així van poder obligar als altres a aixecar el lloc i es van ensenyorir de tota l'illa, signant-se la capitulació a Ferreries i entrant triomfalment a Ciutadella el 12 de Gener de 1707.
Ocupació anglesa
Poc va durar la victòria borbònica doncs al setembre de 1708 una esquadra angla-holandesa es va apoderar de la illa per restituir-la a l'Arxiduc, però si bé al principi va ser reconeguda la sobirania dels Àustries, aviat es va convertir l'ocupació en un veritable domini anglès, situació que es va confirmar el 14 d'Abril de 1713 pel tractat de Utrech, en què Espanya es va veure obligada a cedir a Anglaterra el Penyal de Gibraltar i l'illa de Menorca. Per a Gran Bretanya Menorca representava un valuós enclavament en el Mediterrani, que assegurava la seva constant expansió. El primer i el més notable governador va ser sir Richard Kane, que va residir al castell de Sant Felip.
Al febrer de 1722, disgustat per l'oposició que trobava al poble de Ciutadella, influenciat per la noblesa i el clergat, contra els britànics, va traslladar la capitalitat insular a Maó. Aquest canvi va tancar en si mateixa a l'antiga ciutat, vivint de les passades glòries. En va canviar Maó que era molt més petita, va ser engrandint-se ràpidament, sobretot a causa del seu gran port, i es va venir bé amb els dominadors.
Ocupació francesa
El 18 d'abril de 1756 (dia de Pasqua) van desembarcar a Ciutadella 12.000 soldats francesos al comandament del Duc de Richelieu. Aquell mateix dia els 300 soldats anglesos de la guarnició de Ciutadella s'havien retirat cap a Maó, i els jurats de l'antiga capital no van oferir resistència a ocupar la ciutat. Les tropes franceses, travessant l'illa, es van dirigir a assetjar el castell de Sant Felip. El 20 de maig es va entaular combat naval entre una esquadra francesa dirigida per l'almirall La Galissonnière i l'anglesa de l'almirall Byng, enfront de la boca del port de Maó. Després d'un ardu combat que va durar tota la tarda, la victòria va afavorir als francesos.
Els britànics assetjats al castell de Sant Felip eren tan sols 2.500 homes, manats pel governador Sir William Blakeney. Es van defensar heroicament, però no van poder resistir davant el nombre molt superior dels francesos. La capitulació dels britànics era signada el 29 de juny.
Durant la curta ocupació francesa és de destacar la fundació del poble de Sant Lluís, que es va dur a terme amb una parcel·lació i un recte traçat en la garriga de Binifadet, aixecant al seu centre una esvelta església dedicada al rei Saint Louis.
Per la pau de París de 1763 França va retornar a Anglaterra la possessió de Menorca. Els anglesos també van deixar la seva impremta construint un altre nucli de població al costat de la ribera del port de Maó. Aquest va ser traçat a cordill amb àmplia visió de futur i va rebre el nom de Georgetown en memòria del sobirà anglès.
Ocupació espanyola
El 19 d'agost una esquadra franc-espanyola, composta per 52 bucs al comandament del Duc de Crillón va desembarcar per les cales de Sa Mesquida i Alcaufar. El castell de Sant Felip va ser assetjat durant llarg temps, fins que es van rendir els anglesos el 4 de febrer de 1782.
Una de les primeres mesures que va adoptar el govern espanyol va ser la destrucció del castell de Sant Felip jutjant que així seria més difícil que les potències estrangeres cobegessin l'illa i que en cas d'apoderar-se d'ella se'ls desallotjaria més fàcilment. També es va substituir el nom de Georgetown pel de Real Vila de Sant Carlos, en honra del monarca Carlos III.
En 1797 es va crear bisbat propi a la illa, apartant-la del de Mallorca i nomenant-se primer bisbe al ciutadallenc D.Antoni Vila i Camps. Amb això van reaparèixer també les inacabables rivalitats entre Ciutadella i Maó, per qüestió d'en qual de les dues ciutats havia de radicar la seu episcopal.
Al final la seu episcopal es va col·locar a Ciutadella, atenent que les cases i terres de l'antiga pabordia passaven al bisbe i cabildo, a més l'església major de Ciutadella semblava la més indicada per a catedral.
Encara passaria Menorca una altra dominació anglesa, encara que només va durar de 1798 a 1802. L'aliança d'Espanya amb la primera república francesa, feta en temps de Carlos IV per imperatius de pau, va provocar la ruptura amb Anglaterra i la consegüent conquesta de Menorca.
En 1802, pel tractat d'Amiens, Menorca torna definitivament a mans espanyoles. Al moment que es lliurava l'illa, apuntava pel port de Maó un buc portant un despatx urgent de Londres, que ordenava al governador britànic no lliurar l'illa. El seu retard va impedir que canviés la història.
