Fenicis, grecs i cartaginesos a Menorca

Història de Menorca

Quan ja començava a declinar l'esplendor de la cultura talayótica, Menorca va ser visitada per pobles estranys que, ja en aquesta època històrica, travessaven el Mediterrani, uns portats pel seu afany comercial (fenicis i grecs) i uns altres pel seu desig de conquesta (cartaginesos).

 Els Fenicis desembarcant

Els Fenicis desembarcant

Els fenicis, el nom de "nura"

Aquests arriscats navegants que creuaven el "Gran Mar" (Mediterrani) per arribar a les cobejades mines de Tarsis (Huelva), van anar els primers a donar nom a la nostra illa. La van cridar "Nura", nom derivat de "nur", que en llenguatge fenici equival a foc. Quan de nit les naus fenícies passaven prop de les nostres costes, veien brillar fogates en els llocs alts, en els cims dels talaiots, en els reductes guerrers situats en els penya-segats inaccessibles.

 

Els grecs de focea, el nom de "meloussa"

Al segle V a. de C. un altre poble de navegants va sortir de la seva Focea natal per recórrer tot el Mediterrani occidental fundant factories designant-les amb el sufix "oussa".

Segons Avieno, correspon a Menorca el nom de "Meloussa", derivat de "melon", bestiar. És el primer indici de la gran riquesa ramadera de l'illa. Els focenses van deixar en el nostre sòl preciosos vestigis del seu pas: bufones estàtues de bronze: una deessa Atenea, un atleta corrent i sobretot una harpia (cos d'au i cap de dona, amb diadema i primorós pentinat).

L'ocupació militar dels cartaginesos

A aquest poble li correspon la primera ocupació guerrera de la nostra illa que es coneix per la història. Ocupant el nord d'Àfrica i en les seves ànsies d'expansió i de conquesta, no és rar que ocupessin les Balears, com altres illes mediterrànies.

Van aprofitar els bons ports de Menorca per a les seves esquadres, van reclutar foners per a les seves guerres amb Roma, van tenir aquí guarnició permanent, que per cert no va deure agradar als indòmits illencs, àvids d'independència, quan sembla que cap a 252 a. de C. es van alçar contra els dominadors i van passar a degolla als soldats cartaginesos; es diu que, fins i tot que va ser necessària la presència a Menorca del famós Aníbal Barca per sufocar la rebel·lió, segurament molts menorquins moririen llavors a la creu.

 Bust de Aníbal Barca

Bust de Aníbal Barca - Font de imatge: commons.wikimedia.org

Jamma i Maghen

Segons la majoria dels autors, van anar els cartaginesos els que van fundar i van donar noms a les dues més antigues ciutats menorquines: "Jamma" (Ciutadella) i "Maghen" (Maó).

"Jamm" en les llengües semítiques, pròpies de fenicis i cartaginesos, significa "mar" i també "ponent", per la situació del Mediterrani respecte a Palestina. Per tant "Jamma" significa "lloc occidental", "ciutat de ponent". Fins i tot actualment es designa al final de Ciutadella -extrem occidental de l'illa- amb el nom de "és cap de ponent" (l'extrem de ponent).

"Maghen", en llengua semítica, significa "escut", i per extensió "protecció", "defensa". És plausible que aquesta referència es faci pel magnífic port maonès, on les naus de Cartago trobarien, com les esquadres de tots els temps, la seva millor protecció i defensa.