La conquesta de Menorca d'Alfonso III

Història de Menorca

Alfons III

Les relacions de l'estat Feudal musulmà de Menorca amb els seus dominadors cristians van ser pacífiques durant el govern d'Abu Utman, però aquesta situació es va immutar sobtadament poc després de succeir-li el seu fill Abu Omar. En 1282 Pere III d'Aragó, desitjós d'hostilitzar les ciutats de Alcoll, Bugía, Bona i unes altres del nord d'Àfrica, va fer escala en el port de Maó amb una gran flota de 120 vés-les. Les autoritats mores de la illa li van satisfer de regals i mostres de submissió, però el referit "almojarife" va manar secretament avís al senyor de Alcoll de les intencions bèl·liques del rei aragonès; les ciutats africanes van estar previngudes i l'expedició de Pere III va fracassar. Cal tenir en compte no obstant això que l'actuació del "almojarife" no pot qualificar-se de deslleialtat i traïció perquè Menorca no era precisament tributària de Pere III, sinó del seu germà Jaume II de Mallorca, que estaven enemistats entre si.

Les discussions i lluites entre els monarques d'Aragó i Mallorca i la necessitat de canalitzar les energies i aplacar els ànims exaltats de la noblesa van ser els principals determinants de la conquesta de Menorca.

Alfons III, fill i successor de Pere III, després d'haver arrabassat al seu oncle l'illa de Mallorca, estant a Huesca a l'octubre de 1286 va fer una crida als seus súbdits, convocant-los per emprendre la conquesta de la Balear menor.

L'expedició composta d'uns efectius desmesurats, vint mil homes en més de cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes, va sortir de Salou el 22 de Novembre, dirigint-se a Mallorca, on va romandre fins al cap de Nadal en què va prendre rumb a Menorca.

Pere III el cerimoniós

Pere III el cerimoniós

Una tempestat va dispersar l'esquadra quan es trobava a l'altura del cap de Artrutx, però una part d'ella va aconseguir reagrupar-se en Portopetro i entrar finalment en el port de Maó, en el qual van ocupar un dels seus illots, cridat després Illa del Rei.

El 17 de Gener de 1287 va desembarcar el monarca amb el seu exèrcit i en els voltants del port, concretament en el "Pla des Vergers" i després en la petita serra de "Biniaixa" va haver-hi una gran batalla entre els cristians catalans i els moros menorquins. El rei va barallar valerosament al capdavant dels seus fins a vèncer als quals havien traït al seu pare. Es va apoderar del castell i poble de Maó, mentre que els moros vençuts s'havien retirat al castell roquér de "Sent Agáyz" (Santa Águeda).

Ruïnes del Castell de Santa Àgueda

Ruïnes del Castell de Santa Àgueda

Capitulacions de Sent Agáyz.

Després d'uns escassos dies de descans, l'animós Alfonso III va cavalcar de nou al capdavant de les seves tropes per prendre possessió de tota l'illa, sota la inclemència del fred i camins entollats. Arribant a les rodalies del castell de Sent Agáyz, el "almojarife" va manar baixar a la trobada dels vencedors a quatre moros notables, els senyors de Binodofá, de Binimodén, de Binicodrell i de Binimoama, per rendir al rei aragonès aquella fortalesa i tota Menorca. Era el 21 de gener de 1287.

Les capitulacions de rendició eren dures. No només quedaven tots els castells i poblacions de Menorca en propietat absoluta del rei d'Aragó, sinó també els mateixos musulmans, que romanien esclaus si no pagaven un rescat de set doblegues i mitjana per persona, però les seves finques, joies, mobiliari i altres coses de la seva pertinença quedaven en poder dels vencedors. Només s'exceptuava al "almojarife" que, amb 200 persones entre familiars i afins, serien portats lliures, a compte del rei a Berbería.

Estada d'Alfons III a Ciutadella.

L'endemà de les capitulacions (22 de gener) el jove monarca entrava al capdavant de les seves tropes victorioses en l'antiga "Medina-Minurka", Ciutadella. El monarca va residir en el qual havia estat palau del "almojarife", i que des de llavors es va denominar Real Alcázar.

Durant els seus quaranta-cinc dies de permanència a la llavors capital menorquina, no va romandre ociós el jove i actiu rei. El rei Alfons III va ordenar la conservació dels castells de Santa Águeda i de Maó i el reforç de les defenses de Ciutadella. A més, per a la defensa de la illa, va repartir les terres segons el sistema feudal de l'època, entre els guerrers que més s'havien distingit en la conquesta o senzillament entre els primers que l'hi sol·licitaven, ja que el jove rei, conegut per la història amb l'àlies de Liberal, "mai va donar repulsa a qualsevol persona que li demanés".