La Menurka islàmica

Història de Menorca

Fort de Marlborough - Dins hi havia un petit temple Mozarab

A últims del segle VII els musulmans arrabassen a Bizancio el nord d'Àfrica. Les Balears queden llavors sense més defensa que els seus propis mitjans i no triguen a sucumbir davant la força de l'expansió islamita. Els àrabs efectuaven contra Menorca freqüents "razzias": es portaven captius, incendiaven hortals costaners, potser assetjaven temporalment una població. Aquesta situació angoixant va durar per espai de dos segles.

Els "Annales Regni Francorum" afirmen que en 798 des de Balears es va sol·licitar la protecció de Carlemany, qui va ordenar en conseqüència a la repressió de les pirateries dels àrabs. Però la inclusió d'aquestes illes en l'Imperi franc seria més aviat teòrica.

Durant el segle IX el Mediterrani occidental apareix afectat d'una gran inseguretat. Les naus del comtat d'Empúries, les d'Al-Andalus i les dels Normánds interfereixen en les seves relacions amb les Balears. Abderramán II per l'any 849 va dirigir cap a aquestes illes una expedició de càstig per haver infringit els seus habitants un pacte en atacar a unes naus musulmanes ancorades en les seves costes. Aquest fet així com el suport prestat anteriorment a l'esquadra d'Empúries ens indiquen que els baleàrics se sentien lligats a les potències cristianes en les seves lluites amb els islamites.

Segons el crònic de Sebastián de Salamanca l'any 859 els Normands van atacar a Mallorca, Menorca i Formentera, en les quals van haver de causar grans estralls, deixant-les molt despoblades. La destrucció violenta de les basíliques paleocristianes va ser deguda probablement a la invasió normanda i l'estat de despoblació i ruïna en què van quedar les Balears explica que segons una butlla del Papa Romá de l'any 898, apareguin les esglésies d'aquestes illes sota la jurisdicció del Bisbe de Girona.

A principis del segle X (902-903) les Balears van ser conquistades i incorporades al Califat de Còrdova. En 1045 després de l'escissió de l'estat musulmà espanyol van quedar incorporades al regne taifa de Denia i des de 1087 van gaudir d'independència. En 1114 va tenir lloc una efímera invasió conjunta de pisans i catalans, que va arribar a conquistar aquest regne però va provocar la intervenció i el domini dels Almoràvits que encara després de vençuts en Al-Andalus, van aconseguir mantenir-se en les Balears amb la dinastia dels Ganiya fins que finalment en 1203 van ser suplantats pels Almohades.

Organització civil i militar en la "Menurka" musulmana

Els islamites cridaven a la nostra illa "Menurka". L'antiga Jammona (Ciutadella) va ser des de llavors la capital de l'illa: la "Medina-Menurka". En ella residia el "Almojarife" o governador, en un edifici que donava sobre el port de Ciutadella, el mateix lloc on va estar després el palau del governador i actualment la Casa-Ajuntament.

Els musulmans van dividir l'illa en quatre districtes, governats per sengles "sahibs" o prefectes: Hasmaljuda (Torrellafuda), Bini-Saida, Binifabini i Alscaions. La "Medina-Minurka" i l'actual Maó estaven fortificades; però la principal defensa àrab era el castell roquer de "Sent-Agáyz", en el pujol de Santa Àgueda; la governava un "kaid" o alcaid.

Sent-Agáyz "Santa Àgueda" antic emplaçament del castell

Sent-Agáyz "Santa Àgueda" antic emplaçament del castell

Arqueologia islàmica

Poques restes arqueològiques subsisteixen a Menorca d'aquesta època: la part baixa del campanar de la Catedral a Ciutadella, antic alminaret de la mesquita que, en derrocar-se aquesta per construir l'actual temple, es va deixar per convertir-ho en campanar; presenta en el seu interior el detall, bé arabizantí, d'una costa en lloc d'escala. Sembla ser una resta de l'època musulmana el carreró cobert d'arcs anomenat "És Pont d'És General", a Maó.

Indubtablement hi ha part musulmana en les muralles del castell de Santa Águeda, però està en estat tan ruïnós que no resulta possible distingir-la de les construïdes en època romana i en la medieval.

Poc després de ser conquistada Mallorca per Jaume I d'Aragó en 1229 Menorca va ser feta tributària. Era impossible una resistència armada, per part dels musulmans menorquins, que es van avenir a pactar amb el rei d'Aragó. Aquest es trobava de nou a Mallorca en 1232 realitzant una campanya per sotmetre als moros que havien quedat a les muntanyes.

Com a compte la Crònica del rei Jaume I, des de Mallorca va enviar una ambaixada a Menorca composta per Berenguer de Santa Eugenia, el senyor Assalid de Gudar i Ramón de Serra, comendador dels cavallers templaris, amb la finalitat d'obtenir la submissió d'aquesta illa. Van arribar a Ciutadella en tres naus, van ser ben rebuts i complimentats i en exposar les seves pretensions els moros els van suplicar que esperessin fins a l'endemà per donar la seva resposta.

Al capvespre el rei estava en les costes de Capdepera, que està enfronti a Menorca, amb uns pocs homes al seu servei. El rei va fer encendre unes fogates que des de Menorca semblaven un gran exèrcit. Els moros de Menorca, atemorits davant l'imminent perill d'una ocupació guerrera, es van avenir a fer-se tributaris del rei d'Aragó.

A més dels tributs anuals que havien de pagar els musulmans menorquins al regne d'Aragó, els aragonesos adquirien el dret d'estar a Ciutadella i en "el pujol on està el castell major de l'illa" (Santa Águeda).

El nom de Ciutadella

En aquesta Crònica Real de Jaume I, veiem consignat per primera vegada, el nom de Ciutadella. Sembla que no té aquí el significat de "Ciutat emmurallada (Ciutadella)", encara que ja llavors ho era l'antiga capital musulmana; sinó que Ciutadella és un diminutiu de "Ciutat", suggerit en certa manera per ser la Ciutat de la illa i en paral·lelisme amb la denominació de la capital de la illa germana: "Ciutat de Mallorca, Ciutadella de Menorca."