El sector primari a Menorca

Geografia de Menorca

El sector primari de Menorca, la ramaderia

El sector primari de Menorca, la ramaderia

Fins a l'aparició del turisme, les activitats econòmiques de Menorca eren bàsicament l'agricultura i ramaderia. La terra, mitjà de producció indispensable, es concentrava en mans d'un grup minoritari, heterogeni i poderós que, des de la conquesta catalana, havia consolidat extensos patrimonis territorials. La noblesa terratinent constituïa una classe social hegemònica durant sol segles XVI-XIX. La seva condició els conferia una situació privilegiada, ja que exercien el poder econòmic. Com a classe dominant es beneficiava de l'aprovació de la renda de la terra mitjançant l'explotació del treball d'altres categories (petits propietaris, jornalers, "misstges", etc.)

La tipologia dels sembrats, cereals, vinya i oliva, permetia comercialitzar excedents d'oli, mentre que el dèficit intermitent de cereals condicionava el ritme de periòdiques crisis de subsistències.

Bales de palla típiques a Menorca

Bales de palla típiques a Menorca

A partir d'intervinguts del XIX, amb l'expansió de mercats europeus, es produeixen una sèrie de transformacions importants que afecten el tipus i sistema de sembra i recollida.

A Menorca, les transformacions més rellevants corresponen al sector ramader. El boví es converteix en la principal font de subministrament de llet per a l'elaboració de formatges, destinats igualment a l'exportació.

A mesura que el turisme s'imposa com a activitat econòmica, l'agricultura entra en declivi des de la dècada dels 60. Aquesta situació la reflecteixen tots els indicadors demogràfics i econòmics. A Menorca es manté la tradició ramadera del segle XIX, basada en l'ús de cultius de secà, encara que la producció lletera per cap de bestiar està encara per sota de la mesura europea.

El sector pesquer té, en les seves diverses modalitats, una importància econòmica poc significativa i ocupa una part de població gairebé irrellevant.