Platges i cales de la Costa Sud de Menorca

Costa Sud de Menorca

Totalment diferent de la part nord, el més característic són les seves cales d'arena blanca i algunes zones de pi blanc, típic del mediterrani. Sol proporcionar abric per a la navegació quan bufa el fort vent de tramuntana.

Cala'n Bosch i Són Xoriguer (És Platjals)

Al voltant d'aquesta platja i la de Son Xoriguer es forma la urbanització que va començar en el Cap d'Artrutx i que de cada vegada es va estenent més cap a Llevant. Són xoriguer, no arriba a ser cala perquè queda molt descoberta de cara al Sud podent ser colpejada per la marejada d'arc SO-S-SE. La seva arena és blanquíssima entre la qual aflora alguna molesta roca; ja en el mar aprofundeix amb suavitat, i els banyistes ho agraeixen. En ser una zona turística es pot prendre alguna cosa just darrere de la platja, contemplant la gent banyant-se i gaudint del sol. Arribarem ací per la carretera de Cala'n bosch des de Ciutadella, després de recórrer uns 11 km de carretera i vials en perfectes condicions.

Més informació sobre Cala'n Bosch

Més informació sobre Son Xoriguer

Platges de Son Saura

És pràcticament una xicoteta badia verge, quasi circular d'uns 600 m d'amplària, està bastant protegida gràcies a la seva forma. Aquesta formada per dues esplèndides platges d'arena blanca, separades per un reduït sortint cobert de pineda. La que queda més a l'Est és la més ampla i millor condicionada tant per a banyar-se com per a relaxar-se sota la seva contigua pineda. Entre les dues les separa un canal d'aigua dolça que aboca al mar. Per a visitar-la, partint des de Ciutadella, cal circular pel camí de Sant Joan de Missa, que va adreça S'i prendre les indicacions corresponents, fent-nos passar per un predi (lloc d'És Banyul). En total són unes 9,5 km de camí amb cotxe, en alguns trams lent, però podent gaudir del paisatge.

Més informació

És Talaier

A l'est de les platges de Son Saura, es troba aquesta cala que s'endinsa uns 20 m, bastant oberta al SE i dividida al fons per dues caletes amb la seva corresponent platja d'arena color beix-clar i aigües cristal·lines. Darrere d'elles hi ha, una magnífica pineda ideal per a menjar i passar el dia.

Per a accedir a ella hauran de seguir les senyalitzacions d'És Talaier en el camí de Sant Joan de Missa, al que s'accedeix des de Ciutadella adreça SE. Des d'aquesta xicoteta cala pot accedir-se fàcilment a la major de les dues platges de Son Saura. (Interessant consultar platges de Son Saura).

Més informació

Cala'n Turqueta.

Aquesta cala verge es troba entallada terra endins aproximadament 400 m amb una amplària d'una mica més de 10 m, rematat per una bella platja semicircular trencada en la seva meitat per una llengua de roques baixes que s'internen uns metres en el mar.

Mar d'aigües cristal·lines amb tons blau-turquesa, fina arena blanca, i una pineda espessa molt verda que cobreixen els mitjos penya-segats, arribant aquesta verdor fins a la mateixa vora del mar. Posseeix totes les condicions per a passar un dia sota els pins, en l'arena sota el sol, o ancorat amb un vaixell esportiu de petit o mitjà calatge.

Domina a cala'n Turqueta una antiga torre vigia, des d'on el caragol de mar donava l'avís d'alarma quan s'acostava a la costa alguna nau pirata.
Per a arribar a aquesta cala partint de Ciutadella, s'ha d'agafar el camí de Sant Joan de Missa atenent a les senyalitzacions de Cala'n Turqueta.

Més informació

Cala Macarella i Macarelleta

Aquestes dues cales veïnes es troben en el sud-oest de l'illa, al costat de Cala'n Turqueta, anant cap a l'Est. El camí d'accés arriba fins a Macarella (la major) i l'últim tram no és molt bo, però la visita ho mereix. A Macarelleta es pot accedir des de Macarella caminant a través d'un camí que voreja el mar. Ambdues cales són d'arenes blanques molt fines i aigües netes. Prop de la platja de Macarella raja una font d'aigua dolça, que brolla abundant i fresca durant tot l'any. En els penya-segats d'ambdues cales s'obrin nombroses coves artificials prehistòriques, i a la part alta del promontori situat entre Cala Macarelleta i el mar hi ha un reducte megalític costaner; es tracta d'un espai obert, inaccessible per tenir penya-segats d'una banda i muralla per l'altra. És notable un pou prehistòric al qual s'accedeix per una galeria amb esglaons excavats en la mateixa roca, que arranca en pendent des de l'interior del recinte fortificat, i creua per sota de les muralles fins a aconseguir el pou situat en el Canal de Ses Arboces.

Més informació

Cala Galdana

A aquesta bellíssima cala, s'arriba des de la carretera general, amb prou feines s'ha eixit de Ferreries cap a Ciutadella, per una carretera que es dirigeix al sud, àmplia i ben asfaltada.

És una zona turística per excel·lència, amb hotels, restaurants, tendes, cafeteries, supermercats i altres instal·lacions i serveis propis d'un centre turístic important.

Es tracta d'una de les cales més belles de Menorca. Té forma de mitja lluna i és d'arenes blanques i fines. En ella desemboca el barranc d'Algendar, amb un xicotet rierol navegable al llarg d'un quilòmetre, fins a una font d'aigua dolça, la Font dels Eucaliptus, d'aigua fresca i pura. Des d'aquest lloc poden fer-se excursions a peu a les cales veïnes: Cala Macarella i Cala Mitjana. En la sendera que uneix Cala Galdana amb Cala Macarella s'alcen, a la vora del mar, les ruïnes d'una construcció erigida en el segle XVIII pels anglesos: es tracta de "the Barracks". En tots dos casos el recorregut no supera els tres quilòmetres i ofereix l'al·licient de discórrer entre pins.

Més informació

Cala Mitjana

Aquesta cala es troba a un quilòmetre cap a Llevant de Cala Galdana. Des de la carretera de Cala Galdana hi ha un camí sense asfaltar que ens pot dur fins a ella, amb un últim tram amb bastant pendent. També es pot anar caminant des de la cala anterior pel "camí de cavalls" (camí per als vianants que voreja la costa per quasi tota l'illa). La cala en si és molt pintoresca, poblada de pins i platja de blanca i fina arena d'uns 100 m de línia per 20 a 30 en profunditat on topa amb el bosc. La seva forma és més aviat oberta amb direcció al Sud, entre uns penya-segats de mitjana altura, trobant a més una xicoteta platja en la zona oest (Cala Mitjaneta).

Més informació

Cala Trebaluger

És una bella cala, i de molt difícil abast per terra. Forma un entrant de mar d'uns 350 m i un ample mitjà de 150 m protegit per altures ben cobertes de pineda. Al fons una gran platja ocupa tota la seva amplària, tenint en la seva part oest una font d'aigua dolça i un torrent que procedeix del barranc anomenat "barranc d'en Fideu" en el qual es troben bastants coves troglodites.

Per a arribar a aquest lloc, s'ha d'anar per la carretera que va a Ferreries as Migjorn Gran, abans d'arribar a aquest últim poble s'ha d'agafar un camí a la dreta adreça O i després SOTA, fregant els "llocs" (predis) de Binicodrell, Albranca i uns altres més fins a arribar al de Trebaluger, després haurà d'anar caminant una estona. Com hem dit al principi és de difícil accés si no es coneix la zona, per açò si pot el millor és anar per mar, per exemple des de Cala Galdana.

Més informació

Cala'n Fustam

De reduïdes dimensions encara que té una solitària platja envoltada d'una arbreda. A la seva vora esquerra té una cova molt espaiosa.

És rarament visitada des de l'interior a causa que amb prou faenes té comunicació, ja que l'única és una sendera, "camí de cavalls", des de la propera Cala Escorxada, la qual també té difícil accés. Però el millor és precisament açò, podrà gaudir d'ella quasi exclusivament i li semblarà ser com un nàufrag en una illa deserta, i quan venja algun iot podrà demanar que li rescaten o sinó millor quedar-se fins al capvespre.

Més informació

Cala Escorxada

Es troba a quatre passes de Cala Fustam, de la qual la separa un sortint de 200 m. És igualment verge i molt solitària sent convenient fer constar que el camí que recomanem per a aquesta platja resulten ser a través de finques particulars i per tant tenguin alguna barrera tancada. No obstant això es pot avançar fins a on aconsegueixi el camí públic i la resta, esgotar-ho a peu.

Tornant a aquesta cala, direm que aquesta conformada per una amplada de 200 m d'incidència per d'altres d'amplària; té al seu fons, una preciosa platja de blanca i fina arena, i un ancoratge per a embarcacions menors. Els seus contorns estan coberts de pins. L'itinerari que creiem més recomanable per a poder visitar-la és prendre el camí que naix en la carretera de Sant Cristóbal a Ferreries a un quilòmetre del primer cap a l'esquerra, per Binicodrell Nou, Torre Vella i Torre Nova, i un parell de quilòmetres més rodant o a peu per un camí de propietat privada.

Més informació

Binigaus

S'accedeix per la carretera de la Urb. de Sant Prens de la població d'És Migjorn. Normalment és una cala freqüentada per nudistes, ja que està un poc apartada de la resta de la urbanització.

Més informació

Platja de Sant Adeodato

És una franja de costa amb platja d'escassa amplària de 900 a 1000 m de longitud. El seu dors és pedregós i de pocs metres d'altura, damunt del qual, el calcigament de la gent ha marcat una sendera que arriba a Binigaus; una paral·lela paret seca ho acompanya i limita amb els camps de cultiu pertanyents a la finca homònima. En tota aquesta part de terra baixa el cultiu ha estat present tan prop del mar, com en cap altre lloc de l'illa, detall que ens confirma el seu gran benignitat.

En el seu extrem oriental, que és on mor la carretera, hi ha un bar-restaurant ben situat i l'àmplia zona per a aparcament, així com l'inici de la veïna urbanització de Sant Tomás. Dista de la població d'És Migjorn uns 4 km.

Més informació

Platja de Sant Tomás

Aquesta preciosa platja és contigua a la de Sant Adeodato i quasi podríem dir unida a no ser per un petit sortint rocós que les divideix, és una platja amb bones condicions d'arena blanca i de suau entrant en el mar, abastant tota la longitud de la urbanització, fins al seu extrem de Llevant que la tanca un fort promontori rocós dit Punta Negra, que la part que es recolza en la platja, ens ofereix una estupenda pineda i des d'ell una preciosa perspectiva.

El seu enllaç amb Sant Cristóbal és la mateixa carretera de Sant Adeodato. En la seva urbanització figuren hotels i apartaments en primera línia, i on el terreny va guanyant altura, una àmplia zona de xalets ordenadament escalonats i enjardinats.

Més informació

Platja de Son Bou

És la més extensa de l'illa amb les seves quasi 3 km i una mitjana de 40 m d'ample sorrenc.

Antigament se la hi coneixia per Ses Canessies, motivat per un poble que sembla va haver-hi en els segles IV-V del que únicament queden les restes de la basílica descoberta l'any 1951 i excavada poc després. La seva arena és de color blanc-daurat en gra fi, submergint-se molt gradualment en l'aigua podent els banyistes endinsar-se en ella molts metres tocant fons.

Té serveis turístics, esports nàutics i quiosquets.A esquena de la platja, una cresta amb alguns pins i matolls fa de línia divisòria entre ella i un extens prat, amb una zona humida, aparcaments, hotels, restaurants, comerços, club, tobogans aquàtics i altres elements per a fer agradable l'estada als visitants.Al seu límit interior el terreny pren altura formant un frontal quallat de xalets enjardinats aprofitant les pinedes oferint una bonica perspectiva.

Més informació

Cala de Llucalari

Aquesta platja aquesta a escassa distància de la platja de Son Bou, tenim un desviament que dirigeix a l'Est fins a acostar-se a una barrancada que és causa de la formació de la cala, sent totalment rocosa i formant una vertadera entalla contra les penyes de Llucalari. És poc freqüentada,  normalment s'accedeix pel mar per a provar sort amb la pesca.

Més informació

Cala'n Porter.

Aquesta cala se situa en la costa sud de Menorca a la zona municipal d'Alaior, al sud de la ciutat, formant un canó enfonsat en la desembocadura d'un torrent.

Aquesta cala té molta importància sobretot per al sector de Marina. La seva urbanització s'ha desenvolupat molt i s'ha convertit en un important centre d'atracció del turisme estranger, sobretot per la meravellosa cala en la qual es pot trobar una arena molt fina i unes aigües molt blaves. A més les blanques cases situades enmig de la roca donen un atractiu especial a aquesta meravellosa cala, d'una tranquil·litat i relaxació absoluta. Al costat de Cala'n Porter es troba la famosa Cova d'en Xoroi, abans de molt difícil accés, ja que es troba en un penya-segat de gran altura. Actualment es pot accedir fàcilment i a més ha sigut transformada en restaurant i sala de festes. Aquesta cova va estar habitada antigament per l'home primitiu, ja que s'han trobat restes arqueològiques de gran interès.

Més informació

Cales Coves

La configuració d'aquest pronunciat entrant ve a conseqüència del llarg i frondós barranc que s'inicia al Sud d'Alaior i que en la seva part baixa és ample i fèrtil, amb un torrent i una zona humida que toquen la platja.

De la bocana a la platja, mesura aproximadament uns 400 m per 150 d'amplària amb penya-segats de 50 m a cada costat; l'arena de la platja és de tacte agradable i color una miqueta rosat cobrint tot l'ample de la falla i amb una profunditat de 50 a 60 m, com també tot el fons del mar que va descendint suaument. Al costat de la platja, pels mateixos cingles i fins a un quilòmetre cap a l'interior, tota una urbanització amb els seus carrers i jardins, amb els seus comerços, hotels i apartaments així com gran quantitat de xalets

Com a diversió disposa d'una original discoteca amb llegenda inclosa, situada en una gran gruta natural coneguda per Cova d'en Xoroi. Les seves comunicacions amb les poblacions de l'interior són bones; una carretera procedent de Maó per Sant Clement arriba a la platja i al costat de l'accés de la Cova.

Més informació

És Canutells

Aquí tenim un altre important entrant, format per penya-segats de regular altura i el barranc que naix en les proximitats de Sant Climent; ve a ser l'habitual contacte d'aquest poble amb el mar. S'interna de 300 a 350 m amb una amplària mitjana de 120 m en la seva primera meitat, i aproximadament 80 m en la seva part endinsada, on finalitza amb una platja de fina i tupida arena blanqueta, i en la qual banyar-se és una gaudida. Si ens situem al seu fons de cara al mar, veiem a la nostra esquerra un petit moll amb un vereder i algunes coves excavades a la vora, que són aprofitades pels pescadors.

Una rústica escala comunica amb la part alta on s'està desenvolupant una moderna urbanització, des d'on es pot descendir a una altra xicoteta ancorada útil també per al bany. La part Oest de la cala segueix al natural. Per a venir fins a ella des de Maó, cal anar a Sant Climent i a la seva mateixa entrada girar a l'esquerra per a prendre la carretera de Forma, en adreça Sud; als dos km trobarem una altra a mà dreta que ens condueix directament a la cala, amb un recorregut total d'uns 9,5 km.

Més informació

Coves des Castellà

Semblant a la zona de Cales Coves, amb quantitat de coves naturals en el mateix penya-segat. A dalt, una petita urbanització amb vistes espectaculars a la costa de Menorca.

Cala de Binidali

Encara que als seus voltants té alguna cosa urbanitzada, la cala es manté verge; té uns 200 m d'entrant per 100 d'ample, estrenyent-se bastant al seu fons, on té una coqueta platja d'uns 15 m per 30 m de solarium, prestant-se molt bé per al bany, ja que en el mar pren amplària i dóna motiu un bon tros, quedant bastant protegida.

Per a visitar-la eixint de Maó cal passar el poble de Sant Lluís, el caseriu de s'Ullestrar i la carretera de Binisafuller fins a la bifurcació on cal optar a la dreta i sobrepassar la urbanització del Cap d'a Font per a arribar al seu final, prop del mar, en una espècie de rotonda on es pot aparcar i admirar la cala des de l'alt. La resta no són més que quatre passos per sendera per a arribar, baixant, a la mateixa platja, després d'haver recorregut aproximadament uns 12,5 km.

Más información

Cala de Biniparratx

Aquesta platja té una profunda entalladura intocada, de 400 m amb alts terrenys rocosos coberts de verds matolls a tot el llarg de cada costat, alhora que es corba en un angle de 45 graus.

La seva amplària mitjana és de 80 m i en la seva platja al fons uns 50, on no pot arribar mai l'onatge. Presta bon servei per a tota classe d'embarcació. L'afavoreix en gran manera el bon resguard de Cap 'en Font'. A causa de la immobilitat del rompent en la platja, la seva arena es nota un poc embarrada a part d'estar barrejada amb residus d'algues.A la seva dreta existeixen algunes coves mil·lenàries excavades contra els murs de roca. El seu accés és el mateix que la cala de Binidalí a diferència que cal aturar-se uns mil metres abans del barranc per on cal descendir, convenientment a peu, una vegada aparcat el vehicle en el replà del terreny junt la carretera. És molt bona per a dedicar-se a la pesca amb canya llançada a banda i banda de la bocana.

Cala Torret

Contigua als terrenys de la finca de Binibeca Nou té la urbanització del seu entorn amb aquesta definició, i és veïna, per connexió directa de Cala d'en Fust, a causa de la seva pràcticament unió entre les seves urbanitzacions. La cala queda a uns 1.300 m al llevant del Caló, i en lloc de ser ella un entrant en la costa, és més sortint que li dóna forma: est és el Cap de Binibeca, com si fóra un braç dret que la semi-contorneja abastant un tros de mar d'uns 200 m de ràdio; pel costat esquerre, el litoral és baix i sobresurt poc, i entre aquest i l'inici de l'un altre s'acull la platja de blanca arena amb una línia circular de més de 100 m i d'altres terra endins. En el mar es pot prendre el bany trepitjant una fina catifa d'arena fins a molts metres endins, i les embarcacions poden fondejar en òptimes condicions. A l'extrem esquerre de la platja i sobre les seves primeres roques, es troba un típic bar restaurant que pot satisfer al visitant, i per als afeccionats a la pesca de riba, pot resultar entretingut provar sort des del cap.

Més informació

Font d'imatges: www.platgesdebalears.com i www.menorca.es