Climatologia de la illa de Menorca

Geografia de Menorca

Platja de Son Bou en un dia d'Estiu

Platja de Son Bou en un dia d'Estiu - Font d'imatge: www.menorca.es

Els estudis climatològics de Menorca són bastant complets. Així podem dir que des de l'any 1862, la seva temperatura poques vegades excedeix dels 34° i en molt explicats casos descendeix de 0°, donant la màxima una mitjana de 19 '6° i la mínima de 14°; en la seva conseqüència la temperatura mitjana anual serà de 16 '8°, donant una mitjana estacional de 10° a l'hivern i 23° a l'estiu.

Respecte a la precisió baromètrica a 0° i l'altitud de 43 metres sobre el nivell del mar, acusa per mitjana una màxima de 777,4 m/m i una mínima de 725,8 m/m donant una mitjana anual de 757,6 m/m.

Estudis realitzats amb instruments d'alta precisió han determinat amb major precisió que la pressió baromètrica de Menorca és de 759 m/m i una oscil·lació extrema de 47 m/m, que la temperatura mitjana anual és de 16 a 18 graus i les màximes a l'estiu es mantenen en una mitjana de 24 a 25 graus, aconseguint com a màximes absolutes els 33°- 35° durant el breu període de màximes calors, sense excloure alguna mediació ja excepcional.

Les temperatures mínimes mitjanes se situen entre els 8°- 9° i és molt poc freqüent que les absolutes descendeixin més enllà dels 0°. Pel que afecta la seva distribució per mesos, on s'aprecia majorment la veritable curvatura tèrmica, gener i febrer acusen les temperatures mínimes anuals que progressivament es van elevant fins a la màxima mitjana que assenyalen els mesos de juliol i agost.

Els vents

Els vuit vents són coneguts a Menorca amb els següents noms:

Tramuntana (N), Gregal (NE), Llevant (E), Xaloc (SE), Migjorn (S), Llebeig (SO), Ponent (O), Mestral (NO).

Els vents de gregal, xaloc, i migjorn predominen a l'estiu; llevant, llebeig i ponent en la primavera i tardor; i la tramuntana (el més important) i el mestral a l'hivern.

Menorca, desproveïda d'una cadena orogràfica protectora, com la té Mallorca amb la seva Serra de Tramuntana, està exposada amb major intensitat a l'acció dels vents, especialment el de tramuntana, que sol ser persistent, fred, sec i fort. Entre els Pirineus i els Alps l'aire flueix cap al sud sense impediments, és més canalitzat pel que la tramuntana irromp sobre Menorca arribant a donar de forma permanent, una forta inclinació als arbres, especialment als ullastres; i obligant als camperols a construir voltes de paret seca al voltant de les figueres i altres arbres fruiters per protegir-los del fort vent.

Els vents de Menorca

Els vents de Menorca

Menorca pateix periòdicament les irrupcions de vents freds i secs de la part nord-occidental del Mediterrani, sent prou sensibles i significatives aquestes irrupcions perquè es pugui parlar d'elles com a element característic del clima.

Els mesos en què els vents de tramuntana són més notoris són els de setembre, octubre, desembre, gener i febrer, però particularment els de gener i desembre.

La tramuntana aconsegueix una mitjana de 23,1 km/h, amb ràfegues de 72 km/h i fins a més de 100 km/h.

La distribució dels dies de tramuntana durant l'any és més capritxosa; però no solament el nombre total d'ells es conserva sensiblement constant, sinó que en relació amb la força del vent es reparteix també de la mateixa manera, la qual cosa demostra que la distinció entre tramuntana fluixa, moderada i fort no és arbitrària, sinó que són fenòmens que no obeeixen exactament a la mateixa causa. Els valors mitjans que es troben fàcilment són 60 dies de tramuntana fluixa, 75 moderada i 30 forta, 165 dies en total. Descomptant els dies de tramuntana fluixa, queden 105 dies a l'any que bufa la tramuntana de velocitat superior a 5 metres per segon.

El gregal, de força moderada aconsegueix la seva màxima força al juliol.

El llevant es caracteritza pel seu elevat grau d'humitat, i bufa especialment a la primavera i tardor.

El xaloc, humit i calent per procedir de les costes africanes, aconsegueix la seva major freqüència a l'estiu, i produeix una calor (xafogor) que de vegades es fa insuportable i sempre molt incòmoda.

Petit temporal al nort de Menorca

Petit temporal al nort de Menorca

El migjorn també és un vent humit, calent, portador d'aigua, per la qual cosa és molt bé rebut, especialment pels agricultors menorquins. Bufa preferentment a l'abril i novembre, i després de la tramuntana és el més freqüent de l'illa.

El ponent sol bufar al gener, encara que no és vent regular.

El mestral, fred i sec, s'assembla molt al de tramuntana, però la seva força és menor, sent gener el mes en què es dóna amb més freqüència.

De vegades, els vents refermen amb força superior al corrent i són denominats fiblons o caps de fibló.

Els vents han influït poderosament d'una o d'una altra manera en la vida dels menorquins de tots els temps, fins a l'art de la construcció d'habitatges, parets seques i corrals per protegir els arbres fruiters.

El Ministeri d'Agricultura ha considerat que el vent creava a Menorca un problema d'ordre forestal, propugnant la repoblació de l'illa amb pins carrassos i xiprers.

La nuvolositat, la insolació i la humitat

Com a xifres orientatives direm que dels 35 dies de l'any, 44 estan completament buidats, 220 semi buits i 101 ennuvolats.

Aquestes xifres ens donen una mitjana d'insolació relativa anual de, al voltant del 65 per cent, la qual cosa permetria un útil aprofitament de l'energia solar.

A Menorca, en mitjana, el sol representa una cascada energètica equivalent a unes 310 calories per centímetre quadrat al dia, considerant una superfície interceptora horitzontal.

L'aire sol ser notòriament humit, podent-se fixar la seva humitat en un 74%.

Aquest alt índex afavoreix el desenvolupament de plantes i arbrat quan no es veuen afectats per la tramuntana, que és una ruïna per a la vegetació, no només per la gran velocitat que sol aconseguir sinó per arrossegar gotetes d'aigua salada que el vent arrenca de l'escuma de les crespades ones del mar, transportant gran quantitat de sal que es diposita sobre les fulles dels vegetals, deshidratant-los a causa del seu contingut de clorur sòdic i altres sals que produeixen un corrent osmòtic d'aigua que ascendeix des de l'interior del vegetal cap a l'exterior, on s'evapora ràpidament provocant la seva mort, quedant ennegrits i mústics; aquest fenomen no és més que una sobtada i total falta d'humitat en la planta.

La temperatura, com el vent, influeix de manera decisiva sobre l'índex d'humitat de l'illa.

L'efecte del vent de Tramuntana sobre la vegetació de Menorca

L'efecte del vent de Tramuntana sobre la vegetació de Menorca