Ciutadella de Menorca

Municipis de Menorca

Ciutadella

A la històrica Ciutadella pot arribar per la carretera general arribant pel Camí de Maó, i pel port. El port de Ciutadella és llarg i estret, encara que la part central va ser eixamplada per poder amarrar vaixells de passatgers. En altres temps protegia la seva entrada una torre octógona de finals del segle XVII, la qual ha estat restaurada. A l'entrada del port prop de la torre hi ha un monument al primer almirall nord-americà David Ferragut. De dia el moll fa les funcions de moll pesquer i esportiu. De nit, a l'estiu, es transforma i es converteix en un dels llocs de més vida nocturna de l'illa, amb els seus bars de tapes, els seus restaurants de peix i marisc. Al fons ens trobem amb una zona de pubs amb diferents tipus de música, discoteca i terrasses a la llum de la lluna. La "Plaça d'es Born", de grans dimensions, limitada per nobles edificis, alguns amb daurades arcades neoclàssiques i el modern detall de dues fonts lluminoses. En un extrem, traient el cap el port, la Casa de la Vila, en el lloc que ocupava l'antic "Real Alcazar", residència del rei conqueridor de Menorca , Alfons III.


Els bastions de "Sa Font" i del Port i la muralla de la Mar són actualment els únics vestigis de les muralles que tenien cinc portes i defensaven en temps passats la Ciutadella de Menorca.
 

L'obelisc que presideix la Plaça des Born recorda aquella gloriosa jornada i porta quatre inscripcions lapidàries en llatí, obra del gran polígraf ciutadellenc José Mª Quadrado, que signifiquen: "Aquí resistim fins a la mort, per la religió i la pàtria, l'any 1558"

Primer almirall nord-americà David Ferragut

Almirall David Ferragut

Més tard palau dels governadors, quan Ciutadella era la capital de l'illa fins 1722 en què els anglesos van traslladar la capital a Maó. En aquesta plaça els antics cavallers s'exercitaven en els tornejos i altres jocs eqüestres, d'aquí el nom de "Born" que significa palenque. Ciutadella va resistir en 1558 un setge de nou dies per 15000 pirates turcs, que l'assaltar finalment la ciutat la van destruir per complet i es van dur captius a Constantinoble a gairebé tots els supervivents.

Pel seu passat militar i heroic, l'antiga capital menorquina conté nombrosos palaus senyorials que li donen un caràcter definit. Cap a principis del segle XVI van passar a viure a la ciutat dels cavallers que el rei havia afavorit amb petits feus o "cavalleries", perquè, amb la seva torre mesnada i el seu cavall de guerra, estiguessin sempre disposats a defensar l'illa contra les freqüents incursions foranes. Després els cavallers, avecindados a Ciutadella, van construir i ampliar els seus casalots pairals fins convertir-les en veritables palaus, alguns molt notables, com "Ca'n Saura", que porta en la seva façana la data 1697. Per fora aquestes mansions tenen estils molt diversos. A dins, en alguns és possible entrar pagant una mòdica entrada, us admirarà contemplar veritables museus de mobles antics, de retrats familiars dels segles XVII i XVIII, d'antics vestits, de gravats anglesos, d'aquarel·les del pintor liornés Giuseppe Chiesa.

També els jardins senyorials són interessantíssims, amb una malenconia que evoca retalls de vida que, en la nostra mentalitat moderna, ni podem sospitar. Ciutadella és la seu episcopal de Menorca, des que el 1795 es va restablir l'antic bisbat, ja existent al segle V. La Catedral és un bon edifici gòtic, començat a la fi del segle XIII i acabat cap a 1362.

Ara ha tornat a ser restaurada a consciència, incorporant un magnífic òrgan de vent. Altres edificis religiosos són: l'antic convent agustí del "Socors", més tard seminari de Menorca, el claustre de robustes pilastres al voltant d'un jardí amb la seva cisterna de brocal monolític és un dels llocs més bells i tranquils de Ciutadella; l'església de Sant Francesc, que barreja el gòtic decadent de la seva nau amb el neoclàssic del seu creuer i cúpula; la façana de l'antiga església del "Roser" i la petita església renaixentista del "Sant Crist". Té una sola nau, molt àmplia, sis capelles per banda i absis pentagonal. La façana principal, neoclàssica de 1813, contrasta amb l'estil de l'església i li dóna un caràcter únic. Restaurada i reformada després de la guerra civil, va ser honrada amb el títol de Basílica el 1953.

Des que D. Jeroni Cabrisas Caymaris establir aquí, pels anys de 1853, l'artesania del calçat de luxe, el nivell econòmic de la ciutat ha pujat molt. Homes i dones treballaven en aquest ofici, però fa uns anys es van tancar moltes fàbriques per la crisi. Ara queden unes quantes que s'han fet forts. També té tradició en la bijuteria a més d'altres indústries. Però el que ha beneficiat, sens dubte, a Ciutadella, ha estat el turisme a la temporada d'estiu.

Són famoses les arcades ( "Ses Voltes") del cèntric carrer José Mª Quadrado i de la Plaça Nova. Ciutadella, amb tan profundes arrels en la tradició, viu mirant al futur.

Els antics carrers de Ciutadella, de cases amb petites finestres asimètriques, parets gruixudes de calç i cant, voltes d'aresta baixes i pesades, presenten, amb el seu traç tortuós i la blancor de la seva calç, un aspecte arabesc.

Aquest contrast o simbiosi harmònica entre el passat senyorial i heroic i les modernes ànsies de gaudir s'encarnen cada any a les festes populars de Sant Joan, amb la seva cavalcada de ben guarnits cavalls, que guia la bandera de l'Ordre de Malta i presideixen, amb frac i bicornio, un sacerdot ( "Sa Capellana") i un membre de l'antiga aristocràcia (propietari d'algun palau a la ciutat i identificat durant les festes com el "Caixer Senyor").

Aquesta és una festa amb un programa intangible, tot ell basat en la tradició. Gresca de la gent jove local i forana que criden, salten i fan saltar als cavalls amb els seus respectius cavallers. Tot això animat amb la beguda típica de l'illa, Ginebra amb llimonada ( "Gin amb llimonada").

La part antiga està en una fondalada, i el modern eixample està molt ben pensat cap al futur, amb un petit polígon industrial en auge. Cap al nord presenta la muntanya de Santa Àgueda (264 m) amb la seva calçada romana bastant ben conservat i les ruïnes d'un gran castell, on els moros van lliurar l'illa al rei Alfons III d'Aragó el 21 de gener de 1287. Aquest castell de origen romà però amb torres Mores, va ser dinamitat en una de les seves torres esperant trobar un fals tresor. A la part sud hi ha la gran platja de Santa Galdana, on desemboca el rierol que ve del barranc "D'Algendar". Aquest petit riu a més de servir a la seva desembocadura com a port per a petites embarcacions fa de separació entre els termes de Ferreries i Ciutadella

Galeria de Ciutadella

  • Vistes de l'ajuntament i port de Ciutadella des del punt més alt de la ciutat no-movil
  • Vista a l'Ajuntament de Ciutadella des de el port no-movil
  • Catedral del centre de Ciutadella no-movil
  • Part mes interna del port de Ciutadella no-movil
  • El carrer central de Ciutadella plé de gent un dia d'Estiu no-movil
  • Carrer central de Ciutadella no-movil
  • Castell de Sant Nicolau al passeig marítim de Ciutadella no-movil
Font d'imatges: www.menorca.es