Els saquejos turcs de Menorca

Història de Menorca

El saqueig de Maó en 1535

Va ser dirigit pel famós pirata Haradín, més conegut com Barbarossa. Era un renegat que va aconseguir, per la seva audàcia, ser gran almirall de la flota del sultà Solimán II.

L'1 de setembre de 1535 l'armada turca obstaculitza malintencionadament el port de Maó, enarborant les àguiles imperials, per fer veure que eren les naus de l'emperador Carlos V, que arribava de la conquesta de Tunísia. Maó comptava amb tan sols 300 "focs" o famílies i d'entre ells únicament 350 habitants eren aptes per al servei d'armes.

Dos frares franciscans van ser a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs els qui venien van tornar a donar avís a la població. Es van tancar les muralles i els defensors es van preparar per a la lluita. En veure que Barbarossa desembarcava les seves tropes -uns 2500 homes- i començava a assetjar la vila, es va manar un avís del perill que corria la població al governador resident a Ciutadella. El governador de seguida va manar reunir als cavallers de la llavors capital i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços als pobles de trànsit.

Retracte del Pirata Turc Jeireddín Barbarroja

Retracte del Pirata Turc Jeireddín Barbarroja

El 3 de setembre aquesta companyia entrava en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint valerosament el governador amb els seus millors cavallers. Aquest fracàs va destruir la moral dels assetjats, i els mateixos dirigents de Maó es van posar en contacte amb Barbarossa i al capvespre del dia 4 van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves cases. La nit següent va ser dantesca per a Maó: va haver-hi martiris de franciscans, assassinats, violacions, incendis, depredacions; l'endemà van ser portats captius uns 600 presoners (dels quals mai es va saber gens més), juntament amb els objectes d'algun valor.

Tot això ho van contemplar, horroritzats i plens de vergonya, els dirigents traïdors des del predi Binimaimut, on s'havien refugiat. El seu càstig no es va fer esperar, càstig terrible i cruel segons la rigorosa justícia de l'època; per ordre del Virrey de Mallorca don Jimén Pérez de Figuerola, el dia 8 del mateix mes de setembre va començar el procés que va durar més d'un any. El 24 d'octubre de 1536 es van complir les sentències cabdals contra els cinc principals inculpats, a la plaça del Born de Ciutadella, amb les repugnants mutilacions que a més solien fer-se en els càstigs dels delictes més greus.

El saqueig de Ciutadella en 1558

Van passar dues dècades de la invasió de Maó quan va arribar la major "desgràcia de Ciutadella", un saqueig i una matança més terribles encara, comesos pels turcs manats per Mustafá i per Piali el mes de juliol de 1558.

En el matí del 30 de juny van aparèixer pel nord de Ciutadella 140 vés-les. Era regenti de la Real Governació mossèn Bartolomé Arguimbau, qui va manar reclutar gent de les diferents poblacions de la illa i fortificar Ciutadella, mentre uns 15.000 turcs assetjaven la ciutat i la bombardejaven amb la seva poderosa artilleria. Tots els assetjats, dirigits pel regenti Arguimbau, pel capità Miguel Negrete que havia arribat poc abans amb uns 40 soldats castellans per fortificar la plaça, i pels cavallers, contribuïen a l'heroica defensa, i no obstant això ser la gent escassa, amb l'ajuda de dones es tapaven les bretxes de les muralles i es disparaven sense parar les peces d'artilleria.

Vaixells de vela Turcs

Vaixells de vela Turcs

La casa de la Universitat, on es guardaven les municions, va ser volada, i la situació es va posar tan insostenible que els jurats, capitans i altres persones notables van suggerir a Arguimbau i Negrete abandonar la població de nit; però els dos dirigents van respondre que havien de defensar la plaça "usque ad mortem" fins a la mort. I el 9 de juliol d'aquell any 1558, els turcs van penetrar per una bretxa oberta en les muralles al costat de la plaça del Born, on els assetjats van intentar una desesperada resistència; però van ser atropellats per les forces tan superiors dels pirates, i aquests es van ensenyorir de la població, matant, incendiant i robant amb gran crueltat.

Van ser incendiats els temples i les cases, es va enxampar els objectes que semblaven d'algun valor per als assaltants, i al cap de tres dies de violències i matances, es va fer de nou a la mar la gran flota turca, portant-se captives unes 3.452 persones.

La ciutat va quedar tan destruïda, que el governador interí mossèn Federico de Cors va haver de pernoctar en una cova per no haver-hi a Ciutadella casa cap habitable.

L'Acta de Constantinoble és un document de vital importància en la nostra història, on s'explica la tràgica i gloriosa "desgràcia de Ciutadella". Va ser redactat pel notari menorquí Pedro Quintana el 7 d'octubre del mateix any 1558, a requeriment del regenti Arguimbau i del capità Negrete.

Les autoritats menorquines es van preocupar de seguida de la redempció dels infeliços captius que havien estat venuts com a esclaus a Turquia. Van aconseguir que el rei Felipe II concedís franquícia de delmes per espai de deu anys i que el papa Pío IV autoritzés un jubileu extraordinari, extensiu a tota Espanya, per aconseguir almoines amb que pagar els nombrosos i quantiosos rescats.

Retracte del Rei Felip II

Retracte del Rei Felip II