El 123 a. de C. les illes Balears eren conquistades per Roma. Cinquè Cecilio Metelo va ser el general que va dirigir la campanya, rebent per això el "cognomen" triomfal de "Balearicus". Els romans van donar a l'illa el nom de "Balearis Minor" que en llatí vulgar es va transformar en "Minórica".
El procés de romanització dels menorquins es va desenvolupar des dels nuclis urbans situats al costat dels principals ports de l'illa. A l'interior els poblats talaiòtics van seguir en vigència sense experimentar canvis substancials del seu règim de vida. Ho confirmen les nombroses troballes de ceràmica i monedes romanes que en ells s'han fet.
El "Portus Magonis" en canvi es transforma en un centre de gran interès per al comerç i la seva ciutat (Magona) adquireix el rang de "Municipium Flavianum Magontanum" i entre els seus habitants figura una classe aristocràtica formada sens dubte de rics comerciants, com pot veure's a través de la carta del bisbe Sever i dels monuments epigràfics que han aparegut dins d'aquesta àrea urbana.
Jamnona era la població romana corresponent a l'actual Ciutadella, que tenia pel que sembla un caràcter molt més agrícola que comercial. D'ella donen referència els geògrafs romans i sobretot la carta de Sever, havent-se trobat a més en el seu recinte i voltants una inscripció funerària i restes de mosaics pavimentals.
Sanicera ve citada per Plinio com un altre nucli urbà de Menorca; estava situada al nord de l'illa al costat del port natural que ha conservat d'aquella població el seu actual topònim de "Sanitja". Queden restes d'edificis i sepultures, així com bastants vestigis d'un camí romà que arrenca dels voltants d'Alaior i arriba al costat d'aquest port.
La xarxa d'aquests camins militars romans a Menorca presentava un notable desenvolupament i subsisteixen encara d'ells bastants trams en bon estat de conservació. Una via principal, de la qual han aparegut algunes pedres del temps de Trajano, anava d'un extrem a un altre de l'illa unint les seves dues principals ciutats. D'ella arrencaven els brancs que es dirigien a Sanicera, a la muntanya de Santa Àgueda, a Son Bou, a Cales Coves i a Cala de Sant Esteve, llocs aquests precisament notats com a centres d'atracció humana des de temps remots.
Entre els vestigis romans trobats a Menorca figuren diverses estatuillas, gran quantitat de monedes, moltes d'elles formen part de col·leccions estrangeres, sobretot angleses, i un bust en bronze de Tiberio que es troba a la Biblioteca Nacional de París, peça molt destacada que va ser descoberta a Maó en temps de la dominació francesa (1756-1763). A Cales Coves apareixen vint-i-dues inscripcions romanes molt difícils de llegir que semblen datar de finals del S. II o principis de l'III d. de C. i probablement són de caràcter ritual, relatives a unes festes estaciona'ls de Primavera.